Feia
poc més d'un any que la I Guerra Mundial havia començat, i abans de
que el joc conegut com "Hundir la flota" -l'Escacs, però
amb vaixells- es comercialitzarà a partir de 1931, l'Imperi Alemany
havia reunit una armada el suficientment potent com per acudir a
qualsevol part d'Europa i destruir el que els molestara.
Tan va ser així que l'Ambaixada
Imperial Alemanya en el Regne Unit va avisar rotundament del perill
que comportava viatjar amb el Lusitania en el següent comunicat: «Els viatgers que tenen la intenció d'embarcar
en el viatge atlàntic han de saber que existeix l'estat de guerra
entre Alemanya, els seus aliats i Regne Unit i els seus aliats; que
la zona de guerra inclou les aigües adjacents de les Illes
Britàniques; que en concordança amb la noticia formal donada pel
Govern de l'Imperi Alemany, onejar la bandera del Regne Unit o de
qualsevol del seus aliats, son responsables de destrucció en
aquelles aigües i que els viatgers que naveguen en zona de guerra en
vaixells del Regne Unit o dels seus aliats queden baix el seu propi
risc.»
I els viatgers del Lusitana, de diverses nacionalitats, no li van donar gaire importància. D'aquesta manera, l'1 de maig de 1915
el
Lusitania va sortir de Nova York
per
última vegada amb 1.959 passatgers. El 7 de maig de 1915 el submarí
alemany
U-20, va disparar un torpede
contra
el transatlàntic Lusitania el qual es va enfonsar ràpidament en 18
minuts en front de les aigües d'Irlanda, deixant 1.195 víctimes mortals.
Immediatament,els
Estats Units va amenaçar i reclamar reparacions pel fet a l'armada
alemanya, ja que en el Lusitania hi havia ciutadans
estatunidencs que havien perdut la vida. Precíssament, aquesta va
ser la causa que va portar al president dels Estats Units, Woodrow
Wilson, a declarar la guerra a l'Imperi Alemany dos anys després de
la tragèdia.
Els
nord-americans havien entès la tragèdia com un assassinat,
aleshores, en 1917 es va organitzar tota una campanya perquè els
homes amb ciutadania estatunidenca s'uniren a lluitar en la I Guerra
Mundial. Prova d'això ho tenim amb «Enlist», un cartell creat per
Fred Spear i publicat l'any 1915 per «the Boston Committee of Public
Safety», després de l'atac alemany al Lusitania. En
el cartell podem veure el somni oníric de dos figures submergides
en l'aigua que voldria despertar sense cap dura resposta.
I aquesta és la història. 