Lusitania: 100 anys

 Feia poc més d'un any que la I Guerra Mundial havia començat, i abans de que el joc conegut com "Hundir la flota" -l'Escacs, però amb vaixells- es comercialitzarà a partir de 1931, l'Imperi Alemany havia reunit una armada el suficientment potent com per acudir a qualsevol part d'Europa i destruir el que els molestara. 

 Tan va ser així que l'Ambaixada Imperial Alemanya en el Regne Unit va avisar rotundament del perill que comportava viatjar amb el Lusitania en el següent comunicat: «Els viatgers que tenen la intenció d'embarcar en el viatge atlàntic han de saber que existeix l'estat de guerra entre Alemanya, els seus aliats i Regne Unit i els seus aliats; que la zona de guerra inclou les aigües adjacents de les Illes Britàniques; que en concordança amb la noticia formal donada pel Govern de l'Imperi Alemany, onejar la bandera del Regne Unit o de qualsevol del seus aliats, son responsables de destrucció en aquelles aigües i que els viatgers que naveguen en zona de guerra en vaixells del Regne Unit o dels seus aliats queden baix el seu propi risc.»

 I els viatgers del Lusitana, de diverses nacionalitats, no li van donar gaire importància. D'aquesta manera, l'1 de maig de 1915 el Lusitania va sortir de Nova York per última vegada amb 1.959 passatgers. El 7 de maig de 1915 el submarí alemany U-20, va disparar un torpede contra el transatlàntic Lusitania el qual es va enfonsar ràpidament en 18 minuts en front de les aigües d'Irlanda, deixant 1.195 víctimes mortals.

 Immediatament,els Estats Units va amenaçar i reclamar reparacions pel fet a l'armada alemanya, ja que en el Lusitania hi havia ciutadans estatunidencs que havien perdut la vida. Precíssament, aquesta va ser la causa que va portar al president dels Estats Units, Woodrow Wilson, a declarar la guerra a l'Imperi Alemany dos anys després de la tragèdia.

 Els nord-americans havien entès la tragèdia com un assassinat, aleshores, en 1917 es va organitzar tota una campanya perquè els homes amb ciutadania estatunidenca s'uniren a lluitar en la I Guerra Mundial. Prova d'això ho tenim amb «Enlist», un cartell creat per Fred Spear i publicat l'any 1915 per «the Boston Committee of Public Safety», després de l'atac alemany al Lusitania. En el cartell podem veure el somni oníric de dos figures submergides en l'aigua que voldria despertar sense cap dura resposta.

  I aquesta és la història.